les meves bacanses a mallorca

És laboren

Meves Els bacanses a Mallorca


Dssabte estàvem Els meus amics jugant Passat i jo a l'estil de plaça dels Osells, al centre de la ciutat. SEGONS Els pronostics del temps, havíem d'tingut assolellat.Pero diàmetre de les Nacions Unides, de sopte, camvi Tot va. És és cel va onplir de niguls i, a les Nacions Unides Tres i no res, va vaig començar una Caura Una calabruxada inprecionant. Ès estrany en exemple mes de març, no?
En Nostre País la Llei protegeix la igualtat empresaris cases i dones.També exerceixen
feina Que aletes fa Poc Nomes podien fermentació homes.Els canvas en l'educació Han ajudat una fermentació Que següents possible Assolada la igualtat, Però encara queda fina per fer.1No sols Vivim. Ens relacionam AMB Altres persones: amb la família, Els amics, compayns Els d'escola, Els Veïnats del barri ...
Ambaixador del temps, participam Cada vegada mes de la Comunitat en Vivim Que, i Quan envoltats estam d'amistat i since afecti ENS feliços sentimental. feicitat Aqueste, la producció
Im Entre Tots, perque de cadascun de nosaltres dependència El Benestar i Altres del som Tots
responsables Que la Convivència següent Agradable i Que següent respectades.
 
Meves Els bacanses a Mallorca
Dessabte estàvem Els meus amics jugant Passat i jo a l'estil de plaça dels Osells, al centre de la ciutat. SEGONS Els pronostics del temps, havíem d'tingut assolellat.Pero diàmetre de les Nacions Unides, de sopte, camvi Tot va. És és cel va onplir de niguls i, a les Nacions Unides Tres i no res, va vaig començar una Caura Una calabruxada inprecionant. Ès estrany en exemple mes de març, no?
En Nostre País la Llei protegeix la igualtat empresaris cases i dones.També exerceixen
feina Que aletes fa Poc Nomes podien fermentació homes.Els canvas en l'educació Han ajudat una fermentació Que següents possible Assolada la igualtat, Però encara queda fina per fer.1No sols Vivim. Ens relacionam AMB Altres persones: amb la família, Els amics, compayns Els d'escola, Els Veïnats del barri ...
Ambaixador del temps, participam Cada vegada mes de la Comunitat en Vivim Que, i Quan envoltats estam d'amistat i since afecti ENS feliços sentimental. feicitat Aqueste, la producció
Im Entre Tots, perque de cadascun de nosaltres dependència El Benestar i Altres del som Tots
responsables Que la Convivència següent Agradable i Que següent respectades.

Les illes balears a la prehistoria laia lesly arantxa

Les illes balears a la prehistoria laia lesly arantxa

View more presentations from arantxalinda.

Deure de catala de Arantxa

Ctalán

5.Escribe un text expositiu breu sobre la pluja.
Planificación del text

a)Aantxa 1 parte:Pluja, un bell fenomen La pluja és un fenomen atmosfèric de tipus aquàtic que s'inicia amb la condensació del vapor d'aigua contingut en els núvols. Segons la definició oficial de l'Organització Meteorològica Mundial, la pluja és la precipitació de partícules líquides d'aigua de diàmetre major de 0.5 mm o de gotes menors, però molt disperses. Si no arriba a la superfície terrestre, no seria pluja sinó virga i si el diàmetre és menor seria plugim. La pluja es mesura en mm l'any, menys de 200 són insuficients, entre 200 i 500 són escasses, entre 500 i 1000 són suficients, entre 1000 i 2000 són abundants i més de 2000 són excessives. Depèn de tres factors: la pressió, la temperatura i, especialment, la radiació solar. Aquí algunes imatges ...

Arantxa 2 parte del fin:Als núvols hi ha petites gotes d'aigua que normalment mesuren entre 8 i 15 mm de diàmetre, depenent del tipus de núvol. Quan aquestes gotes creixen i superen els 0,1 mm cauen en forma de precipitació. Així doncs, la pluja és la caiguda o precipitació de gotes d'aigua que provenen de la condensació del vapor d'aigua en l'atmosfera. Les gotes de pluja cauen en virtut del seu pes, i ho fan a una
velocitat que varia entre 4 i 8 m / seg., segons sigui la grandària de les mateixes i la influència del vent. La seva mida oscil entre 0,7 i 5 mm. de diàmetre

b)El nombre de parats registrats va baixar al maig per segon mes consecutiu i ho va fer amb una retallada de 76.223 en el nombre de persones inscrites als serveis públics d'ocupació, la caiguda més gran dels cinc últims anys. A més, la xifra d'afiliats a la Seguretat Social va créixer per cinquè mes consecutiu i va registrar una pujada de 113.237 cotitzants, la més elevada des del juliol del 2007.
Encara que la xifra d'aturats segueix per sobre dels quatre milions de persones (4.066.202, el 12,32% més que fa un any); tot i que encara se segueix destruint ocupació (hi ha 341.590 cotitzants menys que el maig del 2009) i malgrat reconèixer que tota la millora es deu a factors estacionals (al maig sempre baixa l'atur, amb excepció de l'any 2008), el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va valorar la dada de maig com a «molt bona» i «esperançadora».
EL PITJOR QUEDA ENRERE / L'atur va baixar al maig l'1,84% respecte a l'abril i ho va fer en tots els sectors (tret d'entre les persones sense ocupació anterior), en totes les comunitats autònomes i tant en treballadors per compte d'altri com entre els autònoms. Va baixar més entre els homes (el 2,4%) que entre les dones (el 1,2%) i de forma més intensa entre els treballadors estrangers (2,62%) que entre els nacionals.
Segons la secretària general d'O- cupació, Maravillas Rojo, les dades del maig «indiquen que s'està frenant la destrucció de llocs de treball i que les xifres es van acostant cada vegada més a les que hi havia abans de la crisi». El secretari d'Estat de la Seguretat Social, Octavio Granado, es va atrevir a afirmar que «hem deixat enrere el període més fort de l'ajust en termes d'ocupació».
Granado va reconèixer que la millora de l'afiliació al maig respon a un important efecte estacional, gràcies a la recuperació de l'hostaleria i la restauració davant la temporada d'estiu. No obstant, va destacar, també es percep una millora relativa en els sectors de la indústria i la construcció.
El nombre mitjà d'afiliats ocupats al maig (17.761.897) és l'1,89% inferior al de fa un any. Granado es va mostrar confiat que aquesta caiguda anual «arribi a zero» a final de l'exercici, cosa que, en la pràctica, endarrereix al 2011 les primeres dades de creació d'ocupació.
CATALUNYA / «Anem pel bon camí, però no podem abaixar la guàrdia», va resumir la consellera de Treball, Mar Serna, després de conèixer la dada d'un descens de 18.920 aturats en el registre de Catalunya, el més gran del país. La xifra total de desocupats a Catalunya se situa en 574.736 persones, el 3,19% menys que a l'abril però el 13,80% més que fa un any.
El descens de l'atur a Catalunya es va concentrar en els serveis (11.814 aturats menys), però també baixa en la indústria (3.467), la construcció (3.170) i l'agricultura (482).
La UGT i CCOO de Catalunya van denunciar que les retallades de despesa pública anunciades pels governs central i català «frenaran» la creació d'ocupació. Per a la patronal Foment, les xifres globals d'atur i temporalitat exigeixen que es posin en marxa molt aviat les mesures de reforma laboral.